Progressos en temes d’arquitectura

Un cop passat l’estiu, el dia 3 de setembre estem convocades a la nostra primera trobada per seguir dissenyant el nostre habitatge. Ens retrobem amb ganes de comentar com ha anat l’aturada d’agost i amb un monogràfic d’arquitectura sobre diversos aspectes.

La trobada comença amb la benvinguda després de l’estiu i es fa un breu apunt sobre economia. A finals de juliol es va parlar amb l’ajuntament sobre el finançament ja que són els avaladors del projecte. El finançament de l’habitatge es vincula als fonts next generation, els quals es resoldran cap al maig. S’espera que al voltant d’aquelles dates es pugui aconseguir el finançament per arrencar les obres. Sembla que el finançament més adequat pot venir per part del ICF.

Un cop fet l’apunt econòmic es parla de l’objectiu de la reunió: l’arquitectura. Té 4 parts ben diferenciades: els banys dels habitatges, els espais comuns del soterrani, la connexió amb el parc i la façana de suro.

Banys dels habitatges

Es proposen diverses distribucions dels banys, els arquitectes han preparat una representació de la mida dels banys i treballem diverses possibilitats. Estem decidits a augmentar en 20 centimetres el bany dels habitatges L per tenir més espai. D’aquesta manera també hi haurà més espai a la cuina (a costa de reduir el passadís).

També hi ha consens en posar portes corredisses als banys per tenir una major sensació d’amplitud. Es parla sobre l’espai d’emmagatzematge del que podrem disposar i de les normatives d’accesibilitat.

Espai comú del soterrani

Descartem una cuina industrial ja que requereix un espai més gran per les tuberies (20cm en lloc de 15cm de diametre), el qual implicaria fer més gran l’espai de tubs i perdriem espai als habitatges. S’opta per una cuina de “casa” amb els estàndards més grans possibles.

Es discuteix la  posició dels fogons i dels punts d’aigua a la cuina: 

  • Si es posen en una illa central es podrà cuinar més en comunitat i es disposarà d’un bon espai d’emmagatzematge a la illa
  • Si s’opta per posar-ho a la paret es guanya polivalència a la sala i s’estalvien costos (es pot canviar l’illa per una taula mòvil). Alguna unitat de convivència considera que pot ser més segur tenir-ho a prop

No hi ha decisió en aquest punt, la conversa serveix per a que els arquitectes puguin seguir treballant per trobar la millor ubicació de les connexions del soterrani

Es comenta que l’obertura de l’espai comú del soterrani (espai diàfan) implica que hi pugui haver més sorolls i/o fums a la planta baixa de torrentviu i que governança ho haurà de tractar.

Es parla també de la consideració de soterrani de la planta: caldrà soterrar-la artificialment per a que sigui considerada un soterrani (normativa poc entendible pels no iniciats).

Connexió amb el Parc de Reventós

La idea original de l’habitatge consistia en un edifici dins del parc. Es per això que es pensava en un habitatge de suro com si fos un arbre més. Al projecte bàsic es proposa una obertura de torrentviu amb el parc de joan reventós per tenir una connexió directa sense haver de pujar al carrer del general vives. Els arquitectes de Torrent Viu havien parlat aquesta possibilitat amb els arquitectes que estan urbanitzant el parc. Aquesta proposta ha estat desestimada per parcs i jardins sota l’argument que no es permet l’accés directe de cap espai privatiu a un parc (és així també als parcs de l’interior de l’eixample. Actualment hi ha connexions d’algunes finques al parc de joan reventós (sembla que son accesos històrics). Es discuteix si seguir lluitant per la porta al parc i si cal resituar-la per facilitar la comunicació amb parcs i jardins. 

La desaparició de la porta al parc fa repensar l’espai que ocupava ja que l’espai del soterrani no caldrà que surti en aquella direcció. Es discuteix que fer amb aquest espai i si cal repensar la posició dels aparcaments de bicicletes previstos.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *